El somni olímpic de l’esport llançat a la conquesta d’Amèrica

L’entrenador de Tamara Icardo, Adrián Torres, parla sobre el futur de la segona activitat amb més llicències

Adrián Torres (Quart de Poblet, 1995) ha passat tota la seua vida pegat a una pala de pàdel. Amb 12 anys va començar a jugar pel seu «pare» qui ja estava vinculat a aquest esport. Va participar en tornejos fins als seus 23 anys. Ara, prepara a una de les millors professionals de València, Tamara Icardo. Amb perspectiva analitza l’evolució d’una activitat que cada vegada gana més adeptes.

«El pàdel ha tingut un creixement súper dràstic, res esperat. Esperava que evolucionara, però la veritat és que en 4 o 5 anys ha pujat no sols en nombre de persones que ho practiquen, és la segona disciplina amb més llicències, també en expansió internacional», reconeix Torres. Encara amb la ressaca emocional de la celebració del WPT Alacant Open 500, que compta amb el suport de la Fundació Trinidad Alfonso, l’entrenador reflexiona sobre el desenvolupament del torneig: «No esperàvem tanta gent, el públic va gaudir i ens va abrigallar». El preparador reflexiona sobre les característiques que provoquen que el pàdel enganxe tant als qui agafen per primera vegada una pala: «El primer factor és que és un esport relativament senzill, no necessites d’una tècnica molt depurada perquè els punts llargs, els espais en els quals es juga tenen la distribució és perfecta perquè no es passe de llarga ni de tala. A més, el fet de jugar amb quatre persones, compta amb un component social i motivador».

L’existència d’aplicacions en les quals es poden establir els nivells dels jugadors de manera internacional, fomenta la competitivitat d’uns aficionats que es posen cada vegada més en mans de professionals per a millorar: «Tinc una escola, Vest Padel Academy, i mes a mes es duplica el nombre d’alumnes».

Torres no sap on està el «sostre» d’un esport que comença a conquistar el nord d’Amèrica i Àsia. Si que considera que la clau per a l’èxit està en la «unió»: «El més important és que els promotors miren pels interessos del pàdel, dels seus jugadors. Només així el pàdel podrà aconseguir objectius ambiciosos com arribar a ser esport olímpic».

Zoom al Deporte publicado en Las Provincias por Lourdes Martí

Compartir: