Tres segons. Només tres fatídics segons li van sobrar a Raúl Martínez per a proclamar-se campió d’Europa per primera vegada en la seua carrera esportiva. Quan la final estava a punt de concloure, quan l’esportista il·licità ja es veia guanyador, quan ja acariciava la glòria, el croat Ivan Sapina va aconseguir l’empat gràcies a una punyada. El combat quedava abocat a l’assalt d’or, una loteria que va acabar coronant al taekwondista balcànic com a campió continental en menys 87 kg. Malgrat aquest dolorós desenllaç, Raúl va signar un Europeu quasi perfecte i va aconseguir un de les principals fites de la seua carrera. Als seus quasi 31 anys (els complirà a la fi de juny), l’esportista FER va conquistar una plata que fa gust d’or.
No deixa de ser curiós que Manchester s’estiga convertint en una ciutat talismà per a Raúl Martínez. A l’octubre de 2018, es va adjudicar el Gran Premi celebrat en aquesta ciutat anglesa. Ahir, va acariciar el títol en el Campionat d’Europa. L’esportista il·licità va obrir el certamen continental amb un contundent triomf (26-18) davant el francés M’bar N’Diaye en el combat de huitens de final. Minuts després, va patir enfront de l’alemany Alexander Bachman, a qui va derrotar 8-17 després d’una remuntada per a la història. A l’inici del tercer i últim assalt, i amb el temps en contra, Raúl Martínez perdia 8 a 3. En els dos últims minuts, l’esportista il·licità va demostrar un admirable ofici, va exhibir la seua millor versió i va signar el passe a les semifinals després d’un parcial de 0-14 al seu favor. En les semifinals, es va sobreposar a un inici dubitatiu i es va imposar amb claredat (18-3) al turc Enbiya Bicer. Finalment, en la final, era campió d’Europa… mancant tres segons.
Fins hui, l’il·licità havia disputat sis Campionats d’Europa. El seu millor resultat era el bronze obtingut en el certamen continental del passat any, a Bulgària. La plata aconseguida ahir a Manchester confirma l’encert de la decisió presa després dels Jocs de Tòquio: abandonar la categoria de menys 80 kg i endinsar-se en la de menys 87 kg. Fins a París 2024, encara queda molt, però Raúl va buidant el camí. Si les lesions li respecten, té qualitat, recursos, motivació i experiència de sobres per a segellar el seu segon passaport olímpic.
