Els esportistes valencians Bárbara Pardo, Eric Igual, Ricardo Ten i Blanca Ferrando van exhibir els seus recents ors mundials en la Fundació Trinidad Alfonso
Quatre campions de món. Tot un poker d’asos del Projecte FER triats per a dominar la taula de l’esport internacional. L’estiu de 2025 està resultant fructífer, especialment per als esportistes més jóvens del programa de beques que impulsa la Fundació Trinidad Alfonso, presidida per Juan Roig. Si al juliol la regatista Blanca Ferrando (València, 16 anys) aconseguia la victòria en el Mundial de vela classe ILCA 4 sub-18 de Los Angeles, a l’agost el ciclista Eric Igual (Llíria, 18 anys) va pujar l’aposta en conquistar dos corones en el Campionat del Món júnior de ciclisme en pista, als Països Baixos. Hores abans, a Milà, la palista Bárbara Pardo (Antella, 25 anys) havia fet història en el piragüisme nacional amb un inèdit or mundial amb l’equip femení del K4-500m. I en l’últim cap de setmana d’agost, la carta mestra: l’incansable Ricardo Ten (València, 50 anys) va aconseguir el seu setzé títol de campió del món sobre la bicicleta -esta vegada, en la crono individual del Mundial de ciclisme adaptat, a Bèlgica-.
Són els quatre asos de la baralla d’èxits que els esportistes de la Comunitat de l’Esport han repartit durant els tres últims mesos. Una mà guanyadora que va exhibir els seus metalls este dimarts en la seu de la Fundació.
Bárbara Pardo i la seua remuntada personal
Pardo protagonitza una d’eixes històries de superació personal que donen encara més sentit a una medalla sense precedents: és la primera vegada que un equip espanyol femení es proclama campió del món en el K4-500m, una de les proves més rellevants del piragüisme. No obstant això, fa només uns mesos la palista d’Antella vivia un moment delicat. Tant, que tenia seriosos dubtes sobre la seua continuïtat en l’esport professional. Ara, Bárbara veu el present i el futur amb molt més optimisme. I no és per a menys. Malgrat portar juntes a penes mig any, l’esportista FER i les seues tres companyes d’embarcació han firmat un 2025 quasi irrepetible: or en la Copa del Món, plata en el Campionat d’Europa, or en el Campionat del Món. Bárbara està en el seu prevalga.
“Hem aconseguit la compenetració que fa falta en una embarcació d’equip, però queden molts detalls per polir. Encara així, és cert que, si en este poc temps hem sigut capaços de tindre esta sincronia, podem ser optimistes a futur i tindre esperances de cara als Jocs Olímpics de Los Angeles”, va reflexionar la palista FER, que afrontarà la nova temporada a partir d’octubre amb l’objectiu de mantindre el nivell i superar-se en 2026.
Eric Igual, un as… de diamants
El mateix dia en què Bárbara Pardo va fer història, Eric Igual va escriure la seua pròpia. El seu doble títol mundial tampoc troba semblances en la història del ciclisme nacional: mai un espanyol s’havia penjat dos ors en un Campionat del Món de pista, ni júnior -com és el cas- ni en categoria absoluta. Eric ho va fer en la prova de puntuació, primer, i després en la madison –la prova olímpica per parelles-. El pistard de Lliria és un diamant en brut i, a partir del pròxim any, pujarà un altre escaló: arrancarà la seua aventura en categoria sub-23, on vol “fer-se un buit” com més prompte millor.
“Cada dia me’l vaig creient més”, va assegurar. I és que, després de no aconseguir els metalls en l’Europeu, “havia preparat el Mundial a consciència, sabent que podia guanyar”. Una de les incògnites que s’obrin sobre Eric Igual és si farà all in a la pista després dels dos èxits collits. No obstant això, de moment, continuarà apostant per la dualitat: “Cada modalitat es complementa i, encara que és un somni continuar progressant en pista i arribar per eixa via als Jocs, cal no oblidar-se de la ruta, és la garantia per a poder viure del ciclisme”. Per a la recta final d’any, a Eric li queda l’Europeu de contrarellotge, precisament en ruta. Serà després quan passe a partides de major nivell com sub-23.
Blanca Ferrando comença a destacar
Encara més precoç que Igual és una regatista que juga fort des de molt a baix. Blanca Ferrando competix en classe ILCA 4, l’avantsala d’ILCA 6, la modalitat olímpica femenina. A la joveníssima regatista valenciana encara li queda un llarg camí fins a l’elit, però va consumint-lo a velocitat de creuer. Este juliol, es va proclamar campiona del món sense cedir una sola posició en tot el campionat. Va ser líder des del primer fins al sext dia del torneig, una fita particularment complicada en vela, on les posicions varien constantment de regata a regata. Blanca va jugar bé les seues cartes.
“En vela és difícil ser tan regular, però tinc molta confiança en mi i he anat aprenent a manejar la pressió”, explicava una jove que ja arribava demostrant que no anava de fanal: va aconseguir un incontestable or en el Campionat d’Espanya i un bronze que li va fer gust de poc en el d’Europa. A més, s’atrevirà a fer la doble temporada ja el pròxim curs, és a dir, compaginarà ILCA 4 amb la modalitat olímpica, “molt més exigent en el pla físic”. També puja l’aposta.
Ricardo Ten, “sí va més”
Amb dos recents operacions de clavícula, per a Ricardo Ten podria haver resultat senzill acte descartar-se per a revalidar la corona universal. Abans de viatjar a Bèlgica, el llegendari ciclista paralímpic comentava que pujar al podi “ja seria una gran sorpresa”. De fet, s’havia perdut dos clàssiques Copes del Món al maig. Un possible “no va més”, l’aparent principi d’un ocàs que seguix sense aconseguir a Ten. Perquè l’ambaixador FER més longeu sempre amaga un as sota el mallot: en este últim Mundial adaptat de ruta, or en la contrarellotge i plata en la prova en línia.
Encara així, Ten va apuntar que la temporada se li va posar costa amunt després d’aquell primer trencament de clavícula al febrer: “Quan em vaig recuperar, vaig pensar que estava en forma, però al juny em vaig fracturar l’altra –l’esquerra-. Va ser un colp anímic tremend. Vaig creure que, en el Mundial, el meu rendiment s’anava a veure afectat per la falta de quilòmetres, però no va anar així, potser precisament per eixa frescor”, comentava. Malgrat tot, va avisar de l’error que suposa donar per fets els seus resultats per molts ors que pesen sobre el seu pit: “Ja us dic que no és gens senzill, este ha sigut un estiu tremendament dur”, va assegurar un esportista icònic que continua guardant-se el comodí de Los Angeles 2028.
