La Comunitat, campiona d’Espanya de cross per primera vegada en la història

Thierry Ndikumwenayo, guanyador de la carrera, i Andreu Blanes, bronze, lideren la selecció valenciana

L’equip masculí sub23 també s’emporta l’or amb el triomf individual de Chazarra i les xiques del sub20 aconsegueixen la medalla de bronze

En 104 anys, la selecció valenciana mai havia tocat l’or. El Campionat d’Espanya de cross, el més antic del calendari, mai havia coronat a l’equip de la Comunitat i el més sorprenent és que el primer triomf, la primera medalla d’or des de 1914, va arribar en un circuit pur de camp a través, amb fred, aigua i fang. I ací, en Ortuella (Biscaia), en aqueixes dures condicions, va emergir Thierry Ndikumwenayo, que apura els seus dies com a atleta de Burundi -rebrà la documentació com a espanyol en breu- per a emportar-se el triomf després d’un apassionant pols amb Adel Mechaal, i després Andreu Blanes, que va entrar quart i es va emportar la medalla de bronze, la primera que aconsegueix en el cross -ja va ser campió de trail a Eivissa-. Un intel·ligent Víctor Ruiz va entrar tretzé, mentre que Abderrahman El Khayami, el quart que va puntuar, que es va veure flaquejar, va resistir i va entrar el vint-i-quatré.

Tots els llocs van ser decisius. Fins al del Khayami: la Comunitat va véncer amb 41 punts, només un d’avantatge sobre Catalunya i dos sobre Castella i Lleó. Al costat dels quatre primers, van pujar al podi Nacho Giménez i Ferran Belda.
El primer triomf va vindre acompanyat d’un segon, el de l’equip masculí sub23, liderat per un fantàstic Miguel Ángel Chazarra, l’atleta d’Ibi que entrena a València amb José Antonio Redolat, que es va proclamar campió d’Espanya sub23 en un circuit duríssim al qual es va adaptar perfectament. “La meua idea era eixir al capdavant, sense por a res, encara que calia tindre molt de compte amb el circuit, que era molt tècnic. Jo m’anava quedant mentalment amb cada detall de les corbes i les zones complicades per a aprofitar en l’última volta, que és quan més s’anava a córrer. A mi encanta aquest circuit, és cross pur”.

Després de Chazarra van entrar Miguel Baidal, cinqué i quart espanyol, a qui li va faltar molt poc per a rematar una gran remuntada -va passar la primera volta en desena posició, Rubén Belloví (vinté), Issac Hirshman (23), Alejandro Pérez (38) i Pablo Alba (52).

La lentitud de la burocràcia va impedir a Ndikumwenayo sumar el seu primer títol de campió d’Espanya. L’atleta del Platges de Castelló, que entrena amb Pepe Ortuño, va ser molt cerebral: va deixar que es llançaren per davant i a meitat carrera va marxar darrere del líder de la carrera, Mechaal, el vigent campió. “Era una carrera difícil, però anava controlant en tot moment. Jo he decidit anar darrere de Mechaal i atacar-li en l’última pujada, que és quan he marxat en solitari”, va explicar en la meta, amb el cos replet de fang.

L’atleta resident a Castelló, intractable en el camp a través aquest hivern, continua esperant el seu DNI com a espanyol i, en vista que no podrà disputar el Mundial de cross a Austràlia, espera, almenys, competir ja com a espanyol en el Mundial a l’aire lliure de Budapest. “Jo continue esperant el ‘transfer’. No puc viatjar a l’estranger, però em diu que la setmana que ve ja vindrà. Tinc moltes ganes de córrer ja com a espanyol”.

Qui sí espera estar en el Mundial d’Austràlia és Andreu Blanes. Els dos primers tenien una plaça assegurada, però Mechaal ha renunciat i encara que el bitllet no corre al següent, l’atleta d’Hoka espera estar entre els triats. “Espere ser seleccionat, crec que tinc paperetes”. Sobre la carrera, el fondista entrenat per Luismi Martín Berlanas i Juan del Camp, va fer la següent lectura: “Les primeres voltes em trobava una mica rar, però han eixit molt de pressa, el circuit era molt dur, s’unflaven la cames i jo he guardat. Com en les corbes i en el fang em trobava bé, de sobte m’he vist que era el segon espanyol. M’he posat al meu ritme i al final m’ha passat Paniagua, però he pujat al podi, que era el meu objectiu.

L’última alegria la van donar les xiques de l’equip sub20, que, malgrat no ficar a cap corredora entre les deu primeres, va aconseguir la medalla de bronze. La millor de totes, Júlia Martínez, va ser tretzena. Després d’elles van entrar Neus Sansaloni (22), Marina Camps (23), Rocío Calabuig (27), Lucía Santamaría (33) i Elisa Cerezo (57).
De la resta d’equips, el més destacat va ser el femení sub23, que va acabar cinqué amb una gran actuació de Laura Domene (va ser quasi tota l’en el grup de carrera i va entrar cinquena) i Ainhoa Martín (quinzena).

El relleu mixt va acabar huité; l’absolut femení, amb María Ureña al capdavant (lloc 27) va acabar tretzé; el sub20 masculí, també va ser tretzé, i el relleu mixt va acabar huité.

CLASSIFICACIÓ MASCULINA

1. Comunitat Valenciana, 41.
2. Catalunya, 42.
3. Castella i Lleó, 43.
4. País Basc, 113.
5. Navarra, 114.

Compartir: