Joaquín Rocamora és un dels entrenadors més importants del panorama esportiu valencià actual. Fa a penes unes setmanes que la Federació Espanyola d’Handbol va anunciar la incorporació de l’actual tècnic del Club Balonmano Elx com a seleccionador nacional femení. Al final de la present temporada, l’entrenador oriolà dirà adeu al club en el qual ha dirigit durant els últims quinze cursos per a “complir un somni”. Així ho va assegurar el mateix Rocamora en l’últim episodi de Veus de Comunitat, en Ràdio Marca.
“Per a mi és un privilegi. M’agrada representar al meu país, estime l’handbol i la millor forma en què puc unir els dos factors és sent seleccionador nacional absolut. No mentiré, és una situació que qualsevol entrenador podria desitjar, però ha sigut molt dur prendre esta decisió i separar el meu camí del CBM Elx”, deia un emocionat Rocamora. I és que gener de 2026 quedarà per sempre gravat en la seua memòria… i en la de la seua família. El naixement del seu primer fill, al costat de l’eterna capitana María Flores, és “molt més important”, si cap, que el seu recent fitxatge per la Selecció.
Això sí, Rocamora encara no ha tancat el seu llegat en l’Esperanza Lag. Amb una Copa de la Riena, una Supercopa i una European Cup en la seua vitrina, l’oriolà està convençut que pot tancar el seu periple a Elx barallant per una quarta corona. “Que a ningú se li escape que encara ens queda lluitar per alçar una altra European Cup i una Lliga Guerreres Iberdrola. Intentarem acabar esta etapa amb un resultat bonic”, advertia. I és que les franjiverdes estan en quarts de final del torneig europeu -l’eliminatòria es jugarà al març enfront de l’Atlètic Guardés de Pontevedra- i, de moment, ocupen l’octava posició en Lliga, un lloc que els donaria accés al play-off pel títol.
Precisament en eixe play-off les Guerreres Il·licitanes acumulen experiència. Encara que no han tret els millors resultats en les últimes jornades, les xiques de Rocamora -dirigides, en la seua absència per paternitat, per Alberto Zabalegui, assistent de l’oriolà- saben com xafar l’accelerador en el moment just. Ja la passada campanya, marcada com a transició en el si del club després de l’eixida de jugadores rellevants, l’equip va aconseguir la final i va barallar pel títol.
No era la primera vegada que ho feia, però… li queda a Rocamora l’espina de no haver conquistat la Lliga?: “Hem sigut quatre vegades subcampiones en la nostra història i, sovint, la gent ens parla de les finals consecutives que hem perdut. La meua resposta és sempre la mateixa: tant de bo haver perdut 20 finals més, tant de bo poder representar al meu club en tantes finals com siga possible. Este club té 70 anys i només havia aconseguit un subcampionat fins que, en els últims cinc, hem arribat a nou finals. Ha sigut una etapa daurada en la qual l’Elx ha arreplegat els fruits de molta faena. Jo he tingut l’honor de poder gaudir-lo”.
