DE ISABEL FERNÁNDEZ A SARA ALONSO LA SAGA CONTINUA
DE ISABEL FERNÁNDEZ A SARA ALONSO LA SAGA CONTINUA
Setembre del 2000. La judoka alacantina Isabel Fernández es penja un històric or olímpic en Sídney. Un honor vigent fins al següent metall del judo espanyol en uns Jocs, més de dos dècades després.
Any 2025. L’efemèride complix un quart de segle i encara estarrufa la pell de qui la recorda. Els somnis d’Isabel, de les poques espanyoles amb triple corona olímpica, mundial i europea, ara tenen una altra protagonista.
És la seua filla, Sara Alonso. Esta Història de la Comunitat de l’Esport aprofita l’aniversari redó de l’or més brillant del judo valencià per a viatjar en el temps i submergir-se en la vida dels Fernández-Alonso. Juntes, mare i filla conversen a casa, en el Judo Club Alacant, i rememoren una gesta inoblidable.
"Havia somiat tantes vegades amb l'or olímpic que, quan el vaig guanyar, no me'l creia. Mai oblidaré el moment en què va sonar l'himne"
"El meu somni és, simplement, ser una judoka exemplar, demostrar tot el que valc... i semblar-me a la meua mare. Però, sobretot, ser jo. Això és el més important"
"Seria increïble que, com jo, Sara poguera competir en uns Jocs i aconseguir una medalla. Però el que volem és que siga ella mateixa i gaudi de l'esport, queda molt per davant"
Isabel Fernández havia somiat tant amb l’or olímpic que va guanyar en els Jocs de Sídney que, quan va sonar l’himne ja amb el seu metall al coll, no podia creure’l. Durant tot un cicle havia preparat un combat concret: el de la cubana Driulys González. Eren les favorites, s’havien enfrontat en finals anteriors i, com a caps de sèrie, van arrancar el torneig en diferents costats del quadre.
Estava escrit: van acabar barallant en la final. I eixa final… és història. Isabel va aconseguir el seu segon metall olímpic -ja havia sigut bronze a Atlanta- i va consolidar la llegenda d’una judoka eterna. Orgull de la Comunitat de l’Esport.
Després d’aquells meravellosos anys, amb dos medalles olímpiques, quatre metalls en Campionats del Món i tretze podis en Europeus, Isabel Fernández ‘va penjar’ el judogi en 2009. Es va dedicar per complet a l’entrenament i al seu Judo Club Alacant. Va ser en eixe any quan va nàixer la xicoteta Sara.
Isabel i el seu home, Javier Alonso, qui fora el seu entrenador en aquella gesta olímpica d’Austràlia, somien que la seua filla seguisca els seus passos. Però no a qualsevol preu. En la família, compten, no es parla de judo més del que cal. Es prioritza el gaudi del camí, per damunt de les ànsies d’èxit. Sara Alonso vol ser, abans de res, Sara Alonso.
Reconeix que ha vist el combat de l’or olímpic de la seua mare en diverses ocasions, encara que assegura que “no tantes com la gent creu”. Malgrat que el clixé de ‘hereua d’Isabel Fernández’ existix a la ciutat, Sara seguix el seu propi camí. La saga continua.