El llegat de LA CAPITANA FLORES
María Flores ja és una llegenda de l’esport valencià. La capitana del Club Handbol Elx s’ha retirat després de tretze temporades en un dels clubs més destacats de la Comunitat. En eixa etapa, ha guanyat una Copa de la Reina, una Supercopa d’Espanya i la European Cup, a més de classificar a tres finals de lliga consecutives -quatre en total-. És una cosa inèdita en l’handbol femení valencià.
La capitana Flores és una de les guerreres franjiverdes més il·lustres. És història de la Comunitat de l’Esport.
"Després de 14 temporades a Elx em veig molt més madura. He crescut moltíssim com a persona i com a jugadora"
"Enguany ha sigut dur, sobretot els inicis. Sabia que anava a ser una temporada complicada pels canvis. Amb el temps, he sabut transmetre al vestuari què significa este club"
"Em quede amb el títol de la Copa de la Reina. Va ser inoblidable. Era el primer títol de l'Elx en 63 anys d'història i va ser especial per a mi"
María Flores va nàixer a Almassora fa 33 anys. Allí va fer els seus primers passos en l’handbol i, en 2011, després de passar per Sagunt, va aterrar a Elx. Ho va fer, primer, per a jugar en el Torrellano, filial de les il·licitanes; després, es va assentar en el primer equip en totes les de la llei a amb un breu pas per UCAM Murcia.
Des d’eixe moment, ha jugat quasi 400 partits com a professional, molts d’ells amb el braçalet de capitana. En este episodi d’Històries de Comunitat de l’Esport, María se sincera en el pavelló que l’ha vista créixer.
En l’Esperanza Lag, María s’ha banyat en or. Perquè guanyar una Copa de la Reina, alçar una Supercopa d’Espanya, tocar el cel d’Europa o jugar tres finals consecutives de lliga són assoliments que, segurament, ni tan sols havia somiat quan va xafar sòl il·licità per primera vegada.
La capitana reconeix que el títol de Lliga Iberdrola se li ha resistit durant tots estos anys. La primera final perduda va ser la més dura, encara que té clar quina de les seues medalles guarda amb més estima i cap a on es dirigix el club que ella deixa.
A Elx, María Flores ha jugat als ordes de Joaquín Rocamora, mentor i company de vida. I és que darrere de la jugadora, hi ha una persona. Una opositora i una ment entregada a l’esport. El seu futur passa per la docència i per traslladar la seua experiència als més jóvens de la Comunitat de l’Esport.
“L’esport acaba, sempre hi ha una fi i és essencial que tinguem clar cap a on anem. Als xiquets els diré que, facen el que facen, siga per passió”. És el llegat d’una de les capitanes més il·lustres de l’handbol valencià.